Al cap i a la fi les costures no es mouen de lloc però la resta, segons com, deixen de tenir sentit.
Així que avui, abans de que deixi de tenir massa sentit, publico aquesta entrada, que té poc més d'una setmana!
Para este año me hice el propósito de ir públicando más a menudo para que no se me acumulasen las entradas. De momento no lo estoy consiguiendo. Me da mucha rabia publicar cosas de meses atrás, sobretodo si son actividades, salidas, excursiones,...
Al fin y al cabo, las costuras no se mueven de sitio pero el resto, según como, dejan de tener sentido.
Así que hoy, antes de que deje de tener sentido, publico esta entrada, que tiene poco más de una semana!
Una de les tradicions que tenim per aquí durant la setmana santa és la de regalar la Mona, es tracta de que els padrins i padrines regalen un pastís amb una figura de xocolata als fillols (tot i que la tradicional és un tortell de massa de pà amb uns ous cuits damunt).
A mi la part dels pastissos mantecosos, les figures de xocolata i demés no és que m'apassioni gaire, sobretot perquè la gent no té mesura, i encara que siguin conscients de que t'ajuntaràs amb més de 4 quilos de mona a casa ningú és capaç de regalar algo petitet. Mireu com va la cosa en aquesta casa, que li havia de fer una samarreta al meu home però m'esperaré un parell de setmanes a veure si amb el fart de mona que s'haurà de fotre aquests dies després no li entrarà!!!
Una de las tradiciones que tenemos por aquí durante la semana santa es la de regalar la Mona, se trata de que los padrinos y madrinas regalen un pastel con una figura de chocolate a los ahijados (aunque la tradicional es un rosco de masa de pan con huevos duros encima).
Però la veritat és que aquesta tradició té una altra part molt més bonica, i és que a molts llocs, sobretot als pobles, el dilluns de Pasqua es costum anar a menjar la Mona amb els amics o la família al tros, al camp, a un mas,... i això significa un dia a l'aire lliure!!!
Pero la verdad es que esta tradición tiene otra parte mucho más bonita, y es que en muchos sitios, sobretodo en los pueblos, el lunes de Pascua es costumbre ir a comer la Mona con los amigos o la familia al campo.... y eso significa un día al aire libre!!!
Aquest any hem anat al tros d'una amiga, on a més de ser gran i pla, cosa ideal pels més petits de la colla, hi ha animals, i això si que els torna bojos.
Este año hemos estado enla finca de una amiga, donde además de ser grande y llana, cosa ideal para los peques del grupo, hay animales, y eso si que los vuelve locos.
La primera vegada que vam anar amb el Blai ens va sorprendre la seva valentia amb els animals
però aquest cop al ser més gran, no les tenia totes amb mi de que li fessin tanta gràcia...
La primera vez que fuimos con Blai nos sorprendió su valentia con los animales pero esta vez al ser más mayor, no las tenía todas conmigo de que le hiciesen tanta gracia...
Què equivocada estava!!! Va xalar de mala manera, va donar de menjar a les gallines, a les cabres, va estar jugant amb els corderets.... i fins i tot vam pujar en tractor!!!
Qué equivocada estaba!!! Se lo pasó en grande, dio de comer a las gallinas, a las cabras, estuvo jugando con los corderitos... y hasta subió en un tractor!!!
Sense cap dubte, un dia carregat d'aventures i experiències, que també va aprofitar el petit de la casa!!!
Sin duda, un día cargado de aventuras y experiencias, que también aprovechó el chiquitín de la casa!!!
